Els pobles ibèrics ocupaven, durant segle VI i III a.C., una àmplia zona de la península que s'estenia al llarg de tota la costa mediterrània, des del sud-est i l'Alta Andalusia fins als Pirineus.
No eren un sol poble. Es tractava d'un conjunt de tribus que tenien formes de vida semblants i que formaven part d'una mateixa àrea cultural que compartia llengua, costums i ritus.
![]() |
Poblat ibèric de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramanet. |
Els poblats ibèrics estaven emmurallats i fortificats. A la part exterior construïen baluards i fossats. A l'interior s'hi distribuïen les cases, magatzems, corrals i espais d'ús comunitari, com els forns de pa i ceràmica, les sitges per emmagatzemar-hi el gra o les cisternes d'aigua. A prop dels poblats estaven els camps de conreu i les necròpolis, on s'enterraven les famílies dirigents.
Activitat 1
A partir del dibuix i la fotografia dels poblats ibèrics explica:
-On estava situat
-Quin sistema defensiu tenia
- Com era l'urbanisme de la ciutat
- Quins edificis hi havia
-On estava situat
-Quin sistema defensiu tenia
- Com era l'urbanisme de la ciutat
- Quins edificis hi havia